25 Aug Records de viatge
UN MATÍ DEL MES DE NOVEMBRE
He arribat a una cruïlla des d’on es pot continuar bé cap el sud del Sàhara en direcció a Dackla o bé cap a un poble que es diu Tarfaya. En uns segons agafo la carretera de mà dreta, la que em porta cap el poble. Sóc al carrer principal, on hi veig una mena de cafeteria, i penso que podria fer-hi un cafè amb llet i alguna cosa per menjar. A la terrassa que hi ha a la entrada hi ha força gent, i enm miren com si fos un estranger. De fet ho sóc. Demano al noi que hi ha per allà voltant que hem serveixi. Sembla com si ningú tingues cap pressa per res.
En aquestes, mentre estic prenent el cafè, se m’acosta un home amb turbant blau, prim, alt i amb un bigoti espès. Pregunta si sóc un espanyol, suposo que que perquè ha vist el cotxe ple de engenxines representatives de empreses d’aquí. Comencem a parlar i en veure que s’allarga, el convido a seure i a prendre un cafè. Ell em diu que no cal, i continuem xerrant, però en veu una mica baixa, com si volgués dissimular. Desprès de cinc minuts ell em sap encuriosit per les seves explicacions i em diu que si després vaig a casa seva m’explicarà una cosa que li va passar.
Segueixo les indicacions que m’ha donat per arribar a casa seva, entre carrers de sorra. Comptant les cruïlles veig finalment una casa pintada de groc, la casa de l’individu de qui no recordo el nom. Aturo el cotxe al davant i veig que ell en surt i em ve a buscar per convidar-me a entrar en una mena de local dividit en habitacions.
Em diu que m’ha fet entrar a casa seva perquè la gent del poble es molt xafardera i de seguida fa córrer la veu de qualsevol cosa, i raó de més si el veuen xerrant amb un estranger.
M’explica, que a la tarda li agrada anar a pescar, li agrada el mar i acostuma a passar llargues hores contemplant-lo. I m’explica que en una tarda d’aquestes, passejant i recollint objectes que porten les onades, va trobar una ampolla a peu de platja. Una ampolla amb un paper allargat a dins.
Desapareix un moment, i quan torna, m’ensenya un paper.
El Salek m’observa un instant, mirant la cara d’incrèdul que faig. Per un moment penso que m’està prenent el pèl, no sè què vol.
Tot seguit, treu una mena de cossi petitet que embla tret d’una fireta de fer menjar d’aquelles de joguina, i l’omple de carbó, mentre va repetint “Aser un té, aser un té”. Intueixo que vol fer algun aclariment. No para quiet ni un moment, i fa les coses depressa, no com els de la cafeteria, que encara espero la pasta per sucar a la llet. Ara treu la tetera i un parell de gots cònics i molt petits. Encén el carbó que ha possat al cossi i mentre s’escalfa l’aigua per prepar el tè marxa un moment i torna amb més papers. Amb un gest amable, allarga la mà i em dóna una pila de cartes velles.
(Continuarà…)