17 Aug Abelles que curen
Cau la tarda. Els rat-penats desperten i surten afamagats dels seus amagatalls.
Radars invisibles que busquen aliment per ells i per la seva progènie. De vegades, després d’observar-los una estona, si em sembla que estan cansats, camino fins l’altra banda de l’era, allà on comencen les herbes, per donar-los un cop de mà. Camino amb passes grans i exagerades, fent volar els insectes que descansen als brins d’herba ressecs del final de l’estiu.
Cuques, mosquits, papallones petites, volen i volen buscant un altre lloc on anar, mentre els rat-penats, en una dansa hipnòtica, s’atipen dels petits insectes regalats.
La pila de ceps que hi ha arrambada a prop de la bassa és un amagatall perfecte per vespes i abelles. Amb una branca llarga i seca pots picar els ceps mantenint certa distància de seguretat. Surten enfadades, i busquen ràpidament qui els hi ha fet abandonar el comfort del seu rusc. Si no ets ràpid, la picada és assegurada.
Recordo que a casa explicaven els grans que les picades d’abella curaven el reuma. Sí, aquesta era la prescripció del metge pel mal d’ossos: sis o set picades d’abella.
Ara se sap amb certesa que les toxines del verí de les abelles tenen propietats antiinflamatòries, analgèsiques i antibiòtiques. Sembla ser que l’apitoxina és 80 cops més analgèsica que la morfina, 300 cops més antiinflamatòria que la cortisona i 500.000 cops més antisèptica que la penicilina!
De manera que ja sabeu, si us fa mal alguna cosa, poseu una picada d’abella a la vostra vida!
